Escrits de presó – Tercer premi de Narrativa de Sant Jordi 2020
Per casualitat vaig trobar aquest llibre sobre una tauleta a casa d’uns familiars. El seu color groc m’havia cridat l’atenciό… Un llibre d’un presoner polític ! Encuriosida, vaig començar a fullejar-lo… “Pren-te’l !” em van dir, i vaig endur-me’l cap a casa amb una mica d’aprensiό pensant que potser no hi entendria gran cosa. Els polítics, molt sovint, solen fer servir un llenguatge tan particular que sembla sortir d’un altre mόn…
Perὸ, quan vaig poder obrir “Escrits de presό” per llegir-lo, aquest neguit va fondre’s i la primera frase del dietari de Joaquim FORN em va enganxar de seguida :
“Tinc por. Ho reconec. Mai m’hauria pensat que podria entrar en una presό, i ara hi sόc”.
Aquestes paraules tan senzilles, plenes d’humanitat i desproveïdes d’hipocresia m’havien apunyalat. Llavors, a la meva manera, jo també vaig entrar a la presό d’Estremera aquest 2 de novembre de 2017. I tenia por. Por d’aquest mόn desconegut, tèrbol, inhὸspit i perillόs, més aviat reservat a lladres, criminals o terroristes i no pas als qui no han comès cap delicte.
Per haver defensat la llibertat d’expressiό, desitjat democràcia i volgut república, Joaquim FORN i els seus companys de Govern es trobaven engarjolats o havien prés el camí de l’exili…
Era l’inici d’un procès judicial que semblava eixir d’una obra de teatre. Un “vodevil”, una mena de comèdia burlesca orquestrada per bufons.
Aixὸ no podia ser. Tristos records, vells de vuitanta anys enrere, es despertaven, sempre vius en les memὸries. Era massa gros, massa grotesc ! presos polítics al segle XXI en un país “democràtic” ! …. Aviat veus s’alçarien de totes parts per condemnar aquells actes. No duraria… Perὸ els “Zola” havien desaparegut de la premsa, els mitjans d’informaciό van ser emmordassats i el silenci i l’ignorància van fer possible aquesta increïble pallassada que va acabar en la tragèdia que coneixem.
Amb avidesa, vaig capficar-me en aquell dietari, seguint al dia dia la rutina carcerària de Joaquim FORN durant aquell primer any de presό.
Vaig compartir els seus canviaments de cel-les on patia fred o calor, de mὸduls, de companys.
Amb ell, vaig defugir les baralles i esquivar paranys. Als patis de la presό vaig somiar als seus passejos pels boscos de la seva infantesa. M’ alegraren les seves amistats, o la sorprenent comprensiό i simpàtia d’alguns guàrdies o policies…
També em van fer goig les seves petites victὸries i els seus petits avanços. M’ha fet vergonya que l’emmanillessin com si fos un detingut perillόs, per traslladar-lo en unes furgonetes on, sovint es marejava, cap al tribunal. El vaig imaginar sol , en una cel-la desconeguda, assegut en un banc, desvagat, esperant pacientment hores i hores que el cridin per qüestionar-lo els dies d’audiència…
I per tant, tot i aixὸ, mai no vaig trobar en aquest llibre un rastre d’odi, una engruna de ràbia, una mica de rancúnia o de penediment…. davant d’aquell càstig injust.
En totes circumstàncies, Joaquim FORN es manté digne. Fidel als seus amics i a les seves conviccions. Determinat, superant dubtes i febleses amb energia i coratge. Més m’endinsava en el seu dietari, i més es desvelava l’home assenyat, honrat, el resistent, el brega, amb idees progressistes pel seu país.
Justament aquesta mena d’ idees que fan tremolar poderosos i trontollar trones. Perὸ, tothom sap que les idees no es poden tancar en una presὸ. Perquè les idees s’escapen, s’escampen, voleien, es difonen com una nuvolada de papallones.
Es un llibre molt ben escrit, a l’abast de tothom, una lliçό d’esperança i de tolerància. Un testimoni histὸric molt important d’aquest període d’enfrontament entre autoritarisme i justícia que no hauria d’existir.
Nascut en la foscor d’un calabόs aquest dietari ha eixit a la llum, fins a les nostres mans per justament aclarir les nostres ments, despertar les nostres consciències. Cal llegir “Escrits de presό” és un llibre que us arribarà fins a l’ànima.
Més que tot, aquell dietari m’ha ajudat a descobrir la realitat d’un país que pensava conèixer. No en sabia res, tal com molta gent que prefereix estirar-se a la sorra de les seves platges o comprar-s’hi un pis o una casa a bon preu i aprofitar d’un nivell de vida encara interessant per a ells. Tant els fa que hi hagi presos polítics. Llàstima ! amb el seu menyspreu i indeferència es fan complices d’aquell fracàs sense adonar-se’n.
D’altres personalitats del Govern català o de la societat civil catalana també han escrit llibres que sόn cants de llibertat i de resistència.. Hem de celebrar-los en aquesta diada de Sant Jordi.
Traslladats a la presό de LLedoners desprès d’una sentència aclapadora que els va condemnar a llargues penes de presό, Joaquim FORN i els seus companys han aconseguit permisos per sortir de presό i anar a treballar.
Aixὸ no és la llibertat que els ha estat injustament robada.