Conferència de Nicolas Marty, autor del llibre “Comprendre la crise catalane”
Dos anys després del referèndum del 1r Octubre 2017 amb tota la repressió exercida contra els dirigents i les institucions catalanes, el Casal va invitar el passat 5 d’octubre en Nicolas Marty, professor d’història contemporània de l’Université de Perpignan i autor del llibre Comprendre la crise catalane (publicada per l’editorial Cairn en març 2019).
Comprendre la crisi catalana perquè cadascú es faci la seva opinió a favor o en contra.
L’autor intenta fundar-se sobre l’honestedat. No parla d’objectivitat perquè això és massa difícil. Va decidir escriure aquest llibre per anar contra el que es diu a França i que són notícies falses. No podia suportar més el que llegia i sentia. A més no suportava quan es deia que els independentistes són xenòfobes.
Hi ha tres raons per les quals a França no s’entén aquesta crisi catalana.
- la història espanyola és completament desconeguda. El que els francesos coneixen més, és “anar a la platja i menjar una paella”. França té una història molt diferent de la d’Espanya.
- França és un país centralitzat, mai ha estat el cas d’Espanya.
- la relació a la llengua és molt diferent. L’esforç de fer una nació va engendrar a França un genocidi de les llengües. A Espanya les llengües han conservat molt fortes i la gent les defensa.
A més els francesos no poden pensar que la realitat a Espanya encara no s’ha estabilitzat després de la guerra civil.
Per descriure una situació hi ha tres temps :
- el temps molt llarg
- els fenòmens conjunturals de 30 a 60 anys
- el esdeveniments quotidians
si no mirem els tres no podem comprendre que els fenòmens d’avui s’expliquen pel passat.
El catalanisme és un fenòmen de llarga durada; si no ho tenim en compte no es pot entendre i això és el que passa avui.
El reialme d’Espanya mai no ha estat únic A més hi ha hagut la guerra civil que va ser molt dura i que els francesos no entenen.
Pel període conjunctural, cal veure com espanya va sortir de la dictadura i va arribar a les communitats autònomes i a la constitució actual.
Aquesta transició és positiva per la democràcia i l’entrada d’espanya a Europa. Positiva també per la gent que podia tornar a Espanya amb la llei d’amnistia…però tots els botxíns van ser també amnistiats.
Calia desminar per no tornar a una guerra civil.
La constitució del 78 va crear les autonomies sobretot basca i catalana. Però, després, altres lleis van regatejar les promeses del 78 sobre el finançament. Així doncs Catalunya s’ha fos dintre de les altres autonomies i això no se sap.
El cop d’estat del 81 va fer perdre la promesa del 78 : “no anem massa lluny amb la autonomia perquè arrisquem de caure en la guerra civil de nou”.
Per al Nicolas Marty, la transició no s’ha acabat i Espanya encara no és democràtica. De fet el model espanyol no és definit. Cal escollir entre una Espanya plural com la que proposa la llei de 2006 amb les autonomies o una Espanya única.
I ara comença el període actual, el 2010, quan el tribunal constitucional va destruir la llei de 2006. És això que va provocar els esdeveniments actuals.
El que la gent, francesa en particular, no entén és que no comença el 2017 si no el 2010 amb manifestacions extraordinàries i un nivell de participacions desconegudes en un altre país. També hi ha hagut votacions i la creació el 2015 de “junts pel sí”.
Partint dels esdeveniments no cal oblidar la qüestió econòmica. Sovint descrit com un egoisme dels catalans, no és el cas al menys si comparem amb Alemanya : els “landers” són fiscalment autònoms, Catalunya no.
La cultura i la llengua són apostes importants. Les estadístiques espanyoles mostren que les notes dels alumnes catalans són les millors en espanyol de tota Espanya…
Pel que fa a la tauromàquia, Catalunya l’ha prohibit per la defensa dels animals i no per una qüestió de cultura o de tradició.
Quant a la política : “ciutadans” diu que cal combatre el nacionalisme català. Ara bé, són també nacionalistes… però espanyols….i França es funda sobre la nació. Així doncs segons Nicolas Marty el nacionalisme català no és absurd.
Per concloure va dir que hi ha una vida catalana, una identitat, els catalans són molt relacionats a aquesta identitat, mentre que per exemple a França no sabem qui som …
Catalunya ha de ser un model en lloc de ser estigmatizada.